Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
Joan Minuart i Parets
Botànica
Botànic.
Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…