Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
flor
Parts d’una flor
Josep Lluís Ferrer
Botànica
En les plantes superiors, conjunt dels diversos òrgans relacionats amb la producció de les llavors.
Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze…
Múria en flor
Múria en flor
© MC
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, tomentosa, alta de 50 a 150 cm, de fulles basals sinuades i de flors grogues disposades en una grossa panícula.
Es fa en llocs incultes de la regió mediterrània
flor de neu
flor de neu
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 20 cm d’alçària, més o menys llanosa i blanquinosa, de fulles alternes i estretament lanceolades, i que fa de 2 a 10 capítols envoltats de 5 a 9 fulles involucrals molt tomentoses, esteses en estel.
Es fa en prats, pedregars i roquissars d’alta muntanya Sovint és adoptat com a símbol del muntanyisme, de l’alpinisme i de la conservació de la natura
flor de cera
Flor de cera (Hoya Carnosa)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les asclepiadàcies, que fa més de 2 m, amb fulles oposades, ovades, gruixudes i carnoses i amb inflorescències cimoses de flors blanques i carnoses.
És una planta de jardí oriünda de la Xina i d’Austràlia
flor de papallona
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les solanàcies, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de flors grosses amb una corol·la bilabiada i molt lobulada que, per la forma i per la varietat de colors i de dibuixos, recorda una papallona.
Procedeix de Xile i és plantada en jardins
flor de nit
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia vivaç, de la família de les nictaginàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles oposades i ovals acuminades i de flors atrompetades de diversos colors, oloroses, que s’obren al vespre.
És originària del Perú i és molt comuna, com a planta de jardí, als Països Catalans
flor de mel
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les meliantàcies, de fins a 3 m d’alt, d’una olor molt forta, de fulles imparipinnades i de flors irregulars d’un color vermell fosc, disposades en raïms terminals.
És una planta jardinera introduïda de la regió del Cap
flor de lluna
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia enfiladissa més o menys aculeada, de la família de les convolvulàcies, de fulles cordiformes o alabardades, molt grosses, i de flors blanques molt oloroses, que s’obren al capvespre.
Nativa de l’Amèrica tropical, és plantada en els jardins de les regions càlides i temperades
flor de galàpet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia cactiforme, de la família de les asclepiadàcies, afil·la, de tiges gruixudes, carnoses, tetragonals, altes de 5 a 15 cm, i de flors grosses d’un color groc verdós amb taques brunes purpúries.
És originària del S d’Àfrica i és plantada en jardins, en companyia d’altres cactus
flor de cucut
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària de fulles estretament lanceolades i de flors amb cinc pètals rosats dividits en quatre lacínies.
Creix en llocs humits, a les comarques catalanes septentrionals