Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
pimpinella major
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes, de flors purpúries, ajuntades en glomèruls, i de fruits en aqueni.
Es fa en prats dalladors, als Pirineus i a les zones humides d’Europa L’arrel és un astringent molt eficaç
galzeran major
Botànica
Jardineria
Planta de jardí semblant al galzeran, de la família de les liliàcies, però més robusta i de fil·locladis més grossos.
espàrrec bord
Botànica
Planta herbàcia paràsita de tija robusta, de la família de les orobancàcies, alta de 20 a 70 cm, amb esquames, terminada en una espiga densa de flors grosses de color groc pàl·lid.
flor de mel
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les meliantàcies, de fins a 3 m d’alt, d’una olor molt forta, de fulles imparipinnades i de flors irregulars d’un color vermell fosc, disposades en raïms terminals.
És una planta jardinera introduïda de la regió del Cap
astrància
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles palmatipartides, d’un verd fosc, tija de 20 a 50 cm d’alt, amb flors en umbel·la envoltada per un involucre de bràctees blanquinoses.
Creix en llocs alts i humits, sobretot als Pirineus i a l’Europa central
matacabrit
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 30 cm d’alçària, pubescent, de fulles linears o lanceolades, de flors violetes i de fruits capsulars.
Es fa en terrenys pedregosos, en una gran part d’Europa
consolda
Consolada major
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, híspides, de fulles oposades ovades o lanceolades i flors de corol·la tubulosa disposades en cimes.
La consolda major S officinale , de 40 a 90 cm d’alçària, fa flors de colors blanquinós, rosat o violaci Es fa vora rius i en prats humits dels Pirineus És planta oficinal vulnerària La consolda menor S tuberosum , més petita, de 30 a 60 cm, fa flors groguenques Creix en boscs i ribes humits de la muntanya mitjana i de la terra baixa humida
Lluís Blet i Gasell
Botànica
Botànic.
Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III d’Espanya botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas , basat en el jardí botànic d’Algesires, l’any 1781
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles lanceolades, finament peloses, i de flors de color vermell purpuri.
Es fa en llocs incultes de la major part d’Europa
fenàs de marge
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma serpentejant, de la família de les gramínies, de tija de 30 a 80 cm, dreta, amb fulles linears llargues i amb una espiga de 6 a 12 espícules grosses.
És l’herba dominant de la major part dels prats secs de Catalunya