Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
albó de muntanya
Albó de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats.
Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura
safrà de muntanya
safrà de muntanya
© Xevi Varela
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 6 a 20 cm d’alçària, de bulb petit i reticulat, de fulles dretes, llises i amplament linears, de flors violades o blanques i de fruits en càpsula.
Creix en pastures, als Pirineus
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
julivert de muntanya
julivert de muntanya
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne de 40 a 100 cm d’alçària, de tija massissa i estriada, de fulles tripinnatisectes i de flors blanques en umbel·les.
Es fa en boscs i pastures, a les comarques catalanes més septentrionals
ínula de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades pubescents i de capítols terminals grocs.
Es fa en prats i pedregars de muntanya
regalèssia de muntanya
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, cespitosa, de soca llenyosa i dolcenca, de fulles compostes de tres folíols lanceolats o linears, de flors rosades o purpúries, oloroses, aplegades en glomèruls, i de fruits en llegum terminat en bec i amb una o dues llavors.
Creix en prats d’alta muntanya, als Pirineus i en altres serralades europees
panical de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, espinosa, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles dividides blavenques i amb capítols globosos blaus.
Viu en pastures i terrenys pedregosos dels Pirineus
peònia de muntanya
Botànica
Planta perenne, subllenyosa, de la família de les peoniàcies, de fulles alternes i flors vermelles o rosades.
fenc de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne de tija dreta, de la família de les papilionàcies, alta de 20 a 60 cm, amb fulles trifoliades i amb glomèruls allargats de flors vermelles.
Es fa en boscs i roquissars, especialment sobre calcària
savina de muntanya
Botànica
Arbust perennifoli i dioic, de la família de les cupressàcies, generalment baix, amb fulles esquamiformes decussades i amb gàlbuls globosos o oblongs, d’un blau negrós i pruïnosos.
Es fa per damunt dels 1 000 m, a les serralades de la regió mediterrània