Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
panís negre
Panís negre
Sugeesh (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles lanceolades i d’inflorescència densa i cilíndrica.
És conreada des de l’antigor a les regions tropicals de l’Àsia i de l’Àfrica
gram negre
Botànica
Planta herbàcia de la família de les rosàcies (Potentilla reptans), enfiladissa i estolonífera, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats, que té propietats astringents.
malrubí negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alt, pilosa, d’olor fètida, amb fulles ovals crenades i amb flors ordinàriament purpúries, arranjades en verticil·lastres.
Creix a la vora de les cases i dels camins
morró negre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 60 cm, ajaguda, de fulles alternes palmatilobulades, de flors axil·lars blavoses i de fruits capsulars.
Prospera en conreus i llocs incultes
jonc negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de 15 a 70 cm d’alçària, de fulles basals, linears i canaliculades i flors agrupades en inflorescències de color negrós.
Creix formant una gespa densa, i viu a les jonqueres i a les maresmes litorals, i també en zones humides de l’interior, preferentment en aigües alcalines
eixorba-rates negre
Botànica
Mata en forma de coixí espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades i flors blanques amb nervis purpuris.
És endèmica a Mallorca i Menorca
tomàquet negre de Crimea
Tomàquet negre de Crimea
Alimentació
Botànica
Agronomia
Varietat de tomàquet de color
vermell fosc marronós, amb estries verdes a la
part superior.
De gust més dolç que altres varietats, és ideal per a degustar amb oli d’oliva És una varietat adaptable a diferents situacions climàtiques i el seu pes pot arribar al mig quilo
aranyoner
Aranyoner fructificat
© Xevi Varela
Botànica
Arbust caducifoli i espinós, de la família de les rosàcies, de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s’obren en començar la primavera.
El fruit, l' aranyó , és de color blau fosc, pruïnós, rodó, esmussant i aspre Viu principalment a les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa
arçot
arçot ( Rhamnus lycioides )
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust molt espinós, de la família de les ramnàcies, de fulles estretes, lanceolades, i de pecíol gairebé indiferenciat; fa flors petites i axil·lars i fruits negres.
Viu a la terra baixa mediterrània, poc plujosa, sobretot a l’espinar alacantí de margalló i arçot i a la màquina continental de garric i arçot
fajol
Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa