Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Paul Cousturier
Botànica
Història del dret
Administrador colonial i botànic francès.
Fou el primer governador de la colònia francesa de la Guinea 1890-1904 En abandonar la seva activitat administrativa començà a herboritzar per Provença, Còrsega, Andorra i Creta Juntament amb Michel Gandoger publicà una Florule de la République d’Andorre 1913
Paul Marès
Botànica
Metge i botànic occità, estudiós de la flora balear.
Autor d' Aperçu général sur le groupe des îles Baléares et leur végétation 1865 i de Catalogue raisonné des plantes vasculaires des îles Baléares 1880, en collaboració amb Guillaume Vigineix
Paul-Victor Fournier
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic francès.
Autor de Les quatre flores de France 1934-40, flora portàtil molt útil que ha estat l’instrument de formació de molts botànics
paul·línia
Botànica
Arbust lianoide, de la família de les sapindàcies, de fulles alternes, de flors zigomorfes i de fruits capsulars.
És propi de l’Amazònia, i de les llavors hom prepara una beguda rica en cafeïna
camamilla americana
Paul Venter (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fins a 1 m d’alçada, erecta, amb fulles imparipinnades, de folíols serrats i flors grogues reunides en capítols amb involucre cilindroide, allargat i glandulós.
Desprenen una aroma forta, poc agradable, a causa de llur contingut en terpens diversos ocimè i altres essències, que en fan una planta de propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides
jardí anglès
© Corel - Paul LaBarge
Jardineria
Botànica
Jardí obert, amb prats amplis i boscs d’aspecte natural, que imita la natura i els paisatges de l’Europa humida.
També rep el nom de jardí de paisatge
Michel Gandoger
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic francès.
Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses