Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
activitat auxínica
Bioquímica
Botànica
Activitat que presenten les substàncies químiques que tenen una acció semblant a l’auxina natural.
Es caracteritzen pel fet de posseir un sistema cíclic no saturat i una cadena lateral acabada en un grup àcid suficientment separat de l’anell, ambdós adoptant una disposició peculiar en l’espai
Gaston Bonnier
Botànica
Botànic francès.
Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma, completada i …
Mariano Lagasca Segura
Botànica
Metge i botànic aragonès.
Format a Tarragona i a València, on estudià medicina, anà a Madrid a estudiar botànica Collaborà en els “Anales de Ciencias Naturales”, on el 1802 publicà la Introducción a la Criptogamia española en collaboració amb DGarcía i Sde RClemente Durant la guerra del Francès exercí com a metge militar i publicà, a Oriola, els primers fascicles de les Amenidades naturales de las Españas Acabada la guerra, fou nomenat director del Real Jardín Botánico de Madrid i començà a preparar una monografia sobre les gramínies Durant el Trienni Constitucional fou diputat i hagué d’exiliar-se a…
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969…
angèlica
Botànica
Planta herbàcia, biennal, de la família de les umbel·líferes, que pot atènyer 2 m d’alçada, d’arrel gruixuda, fulles dividides, de pecíol eixamplat en beina i tija buida, acabada en una gran umbel·la d’umbel·les.
Tots els òrgans de la planta són intensament aromàtics, i per llurs propietats tòniques són emprats en l’elaboració de molt vermuts i licors estomacals Pròpia dels països del nord d’Europa
àrnica
Botànica
Herba perenne de 30-35 cm d’alçada, amb un petit rizoma del qual arrenquen una roseta de fulles rígides i aspres i una tija pilosa, acabada en un capítol groc, solitari, d’uns 7 cm de diàmetre.
Habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d’una gran part de l’Europa humida Amb les flors, riques en una substància complexa, l’arnicina, hom prepara la tintura d’àrnica El rizoma conté substàncies diferents i ha estat emprat també en medicina És una planta igualment conreada en sòls àcids de regions humides
blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’…