Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
badiana
Botànica
Petit arbre, de la família de les magnoliàcies, de fulles verdes tot l’any, probablement originari de la Xina, els fruits del qual, de carpels agrupats en estel, constitueixen l’anís estrellat, usat com a aromatitzant.
D’adaptació difícil a d’altres climes, és conreat al sud-est d’Àsia
al·logàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què el pol·len que fertilitza el pistil d’una flor prové d’una altra planta.
Així es facilita la recombinació de material genètic variable, i la població final mostra un poder d’adaptació més gran que no pas una població autogàmica Hom l’anomena també fecundació creuada o exogàmia
atzavara

Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves…
Gaston Bonnier
Botànica
Botànic francès.
Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma,…
forma biològica

1, faneròfits; 2-3, camèfits; 4, hemicriptòfits; 5-9, criptòfits
© Fototeca.cat
Ecologia
Botànica
Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
C Raunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits
aïzoàcies

aïzoàciesCarpobrotus Edulis
Botànica
Família de centrospermes integrada per 143 gèneres que comprenen unes 2.300 espècies de plantes herbàcies i petits arbusts, anuals o perennes, més o menys suculents, de distribució pantropical, sobretot sud-africana.
Presenten fulles enteres, generalment simples, alternades o oposades, amb o sense estípules Les flors són solitàries, usualment bisexuals, agrupades en inflorescències cimoses tenen cinc sèpals imbricats, i molts estams, perigins i sovint amb filaments connats l’ovari és de cinc estigmes, amb nombrosíssims òvuls El fruit és en càpsula, i la llavor posseeix un embrió llarg i corbat, envoltat d’endosperma farinós Tot el seguit de característiques pròpies de les aïzoàcies és el resultat de la seva adaptació a climes secs, de forta insolació i llargues sequeres Això les ha obligades…
pol·linització
Botànica
Transferència del pol·len des dels estams fins als pistils.
En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La pollinització pel vent…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…