Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
cinorròdon
© MC
Botànica
Fruit múltiple dels rosers constituït per un tàlem urceolat que generalment es torna vermell en madurar i que enclou nombroses núcules.
personat | personada
Botànica
Dit de la corol·la bilabiada i amb la gola closa per un bombament del llavi inferior anomenat paladar.
Les corolles personades són típiques d’algunes plantes de l’ordre de les personades, i especialment de la família de les escrofulariàcies, com ara els conillets i les linàries
hipocrepis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades, de flors grogues, generalment en ramells, i de fruits en loment.
És anomenat també desferracavalls
medul·la
Botànica
En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.
És constituïda per un teixit parenquimàtic anomenat parènquima medullar
albugo
Botànica
Gènere de ficomicets paràsits, de l’ordre de les peronosporals.
L' Acandida, anomenat rovell blanc, és un paràsit deformador de crucíferes cols, violers, etc
lliri blanc
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, perenne, de 100 cm i més d’alt, de fulles lanceolades i de flors grosses, blanques i oloroses.
Procedeix de l’Àsia Menor, i és molt conreada en jardineria, en tests i parterres És anomenat, també, assutzena
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
ascòfor
Botànica
Portador d’ascs.
La forma ascòfora dels fongs correspon a l’esporòfit sol ésser menys desenvolupada que el gametòfit sovint anomenat forma conidiòfora
carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
ginebre
Ronja Addams-Moring (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre dioic, de la família de les cupressàcies, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior.
Les llavors i la polpa que les envolta formen l’anomenat ginebró , emprat en la fabricació de licors N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot a la muntanya mitjana