Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
estam
Botànica
Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.
Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams…
extrors | extrorsa
monotècic | monotècica
sac pol·línic
Botànica
En l’antera, cadascuna de les dues cavitats d’una teca, en les quals es formen els grans de pol·len, a partir de l’arquespori.
Equival al microsporangi dels pteridòfits heterosporis
connectiu
Botànica
Part mitjana, estèril, de l’antera, que connecta les dues teques, al bell mig de la qual se sol inserir el filament de l’estam.
dehiscència
Botànica
Acció d’obrir-se naturalment un òrgan clos (esporangi, gametangi, antera, fruit, etc) per a deixar anar el seu contingut (espores, gàmetes, pol·len, llavors, etc).
En els fruits la dehiscència pot ésser de moltes menes poral quan les llavors surten per porus apicals dental , quan el fruit s’obre únicament pel cim i l’obertura resta guarnida de dents loculicida , si el fruit s’esquerda seguint els nervis medials dels carpels septicida , quan se separen les parets laterals dels carpels que formen els septes septífraga , quan els septes s’esqueixen de través, i ventricida , si la clivella té lloc segons les sutures ventrals dels carpels