Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
caramuixa
Botànica
Nom aplicat a totes les espècies catalanes del gènere Asphodelus
i, sobretot, a les tiges fructíferes seques i fistuloses d’aquestes plantes.
aflèbia
Botànica
Òrgan foliaci propi de les falgueres, que neix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre, i que té una forma diferent d’aquestes.
calceolària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses, de la família de les escrofulariàcies, de fulles generalment oposades o verticil·lades, senceres, i flors bilabiades, de llavis còncaus, petit el de sobre i gros el de sota, en forma de gran vesícula arrodonida.
N'hi ha més de 200 espècies, de Xile i del Perú, i algunes arriben fins a Mèxic Però només els híbrids notablement els de C arachnoidea amb C crenatiflora , de Xile són conreats com a plantes ornamentals de jardí, principalment d’interior Entre aquestes darreres hom conrea les denominades calceolàries híbrides multiflores Les més decoratives d’aquestes són les de flors petites, de colors diversos i de llavi inferior puntejat, com en la cultivar nana Són plantes molt delicades, de creixença lenta, que exigeixen temperatures baixes i protecció enfront dels raigs del…
sistemàtica vegetal
Botànica
Part de la botànica que estudia els organismes i la seva evolució que els emparenta els uns amb els altres.
La sistemàtica vegetal continua aprofundint l’ús de tècniques de la biologia molecular per tal d’assolir propostes de classificació cada cop més afinades Al començament de l’any 1999 es publicà la primera classificació de les plantes vasculars basada exclusivament en dades de seqüències de material genètic aquestes dades foren obtingudes per un equip pluridisciplinari que analitzà seqüències de 545 espècies de 460 famílies per a 3 gens En el Congrés Internacional de Botànica Saint Louis, Missouri, 1999 es presentà una nova interpretació evolutiva de l’arbre de la vida, basada en…
sargàs
Botànica
Gènere de feofícies, de la família de les fucàcies, de tal·lus ramificat, amb fil·loides proveïts d’una costa medial i amb vesícules flotants o aerocists, que semblen petits fruits (raïm de mar).
Aquestes algues abunden a les mars tropicals
calina
Biologia
Botànica
Cadascuna de les hormones vegetals que semblen indispensables perquè les auxines puguin actuar sobre l’aparició i el creixement de les arrels ( rizocalina
), les tiges ( caulocalina
) i el mesofil·le de les fulles ( fil·localina
).
Cap d’aquestes hormones no ha estat encara isolada
barocor | barocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals es desprenen i cauen a terra pel propi pes en esdevenir madures.
Sovint així en moltes rizoforàcies aquestes diàspores consisteixen en petites plàntules que claven llurs arrels a terra en caure
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
anàlisi pol·línica
Botànica
Determinació d’espècies, principalment arbòries, representades en els diferents estrats fòssils, sobretot de les torberes, per llurs grans de pol·len.
Aquestes dades, estructurades en taules o gràfics anomenats palinogrames, donen una idea força exacta de les variacions de composició de la vegetació de la localitat al llarg del temps palinologia
asfíxia
Botànica
Afebliment dels vegetals per manca d’oxigen, particularment en sòls embassats.
L’aigua estancada provoca una proliferació de microorganismes anaerobis, els quals redueixen els composts oxidats i transformen així la matèria orgànica tanmateix, existeixen espècies vegetals que s’adapten perfectament a aquestes condicions