Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral
arbustiu | arbustiva
solanàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples i alternes, de flors actinomorfes, pentàmeres, hermafrodites, amb el calze persistent i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits en baia o en càpsula.
Comprèn unes 2300 espècies, naturals de les zones càlides i temperades Solanàcies més destacades Atropa belladonna belladona Capsicum annum pebrotera , pebroter Capsicum annum varietats picants bitxo , nyora , pebrina, pebrot coent pebrot picant, vitet Cestrum parqui cèstrum parqui Cyphomandra betacea cifomandra Datura arborea trompetes Datura stramonium herba talpera , estramoni Hyoscyamus sp jusquiam Hyoscyamus albus jusquiam blanc Hyoscyamus niger jusquiam negre Lycium europaeum arç de tanques , cambronera, ullastre d’ase Lycium intricatum arç intricat Lycopersicum esculentum tomaquera ,…
revell
Botànica
Varietat arbustiva de l’ullastre que creix en condicions d’estrès ambiental.
perennifoli
Botànica
Dit de la planta arbòria o arbustiva que presenta fulles verdes tot l’any.
períploca
Botànica
Planta arbustiva típica dels espinars de les contrades mediterrànies àrides marítimes, de la família de les asclepiadàcies.
pàtxuli
Pàtxuli
Raffi Kojian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva de la família de les labiades, originària de l’Índia Oriental, si bé és conreada en moltes zones tropicals.
De les fulles hom extreu l’ essència de pàtxuli , líquid groguenc que conté un oli essencial d’olor intensa, semblant a la de la comarina, i que és emprat en la fabricació de perfums i de sabons
cluigida
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les umbel·líferes, de fulles coriàcies, grosses i lanceolades, umbel·les en raïm o panícula terminal i fruit alat.
esbarzer
Esbarzer comú
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes.
Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals
gessamí groc
Gessamí groc
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva enfiladissa, de la família de les oleàcies, de 0,5 a 2 m, de fulles alternes simples o trifoliolades i de flors grogues.