Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
tornassol
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, tomentosa, grisenca, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades i llargament peciolades, de flors pentàmeres, unisexuals, les masculines en raïms espiciformes i les femenines solitàries a la base dels raïms, i de fruits en càpsula. Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània. És conreada per tal d’obtenir el colorant del mateix nom.
Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània És conreada per tal d’obtenir-ne el colorant del mateix nom 3
comí de Marsella
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, amb una alçària de 10 a 75 cm, de fulles tres o quatre cops pinnades, flors blanques o groguenques disposades en umbel·la composta i fruits en diaqueni.
Viu en terrenys àrids i salabrosos
estaca-rossí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 10 a 30 cm d’alt, pelosa, de fulles imparipinnades petites i de raïms oblongs de flors purpúries.
Es fa en terrenys margosos i argilencs àrids
trompera
Trompera
Le.Loup.Gris (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva dioica, de la família de les efedràcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles molt reduïdes, de flors masculines en inflorescències ovoides pauciflores, de flors femenines aparellades, i de fruits globosos vermells.
Creix en platges i indrets àrids, a l’Europa meridional
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània
argirolobi
Botànica
Petita mata perenne, de la família de les papilionàcies, poc lignificada, de fulles trifoliolades, argentades, flors grogues i llegums pilosos.
Viu en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental
herba ventolera
Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
trepó mascle
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles inferiors pinnatífides, crenades i peciolades, i de fulles superiors ovades, dentades i amplexicaules; de flors grogues, agrupades en un raïm dens, i de fruits en càpsula.
Es fa en terrenys àrids i sorrencs, a la regió mediterrània occidental
quèria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, pelosa, de 3 a 7 cm d’alçària, de fulles linears, de flors blanquinoses, reunides en glomèruls, i de fruits en càpsula monosperma.
Es fa en indrets àrids, a les penínsules ibèrica, balcànica i de Crimea
siscall
Botànica
Arbust de la família de les quenopodiàcies, de fins a 1 m d’alçària, pubescent i grisenc, de fulles linears, de flors inconspícues i de fruits en aqueni, amb una corona papiràcia de color rosat.
Creix en terrenys àrids, nitrificats i quelcom salins, a la regió mediterrània occidental