Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
branca
Botànica
Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o tija de les plantes.
En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons
centre
Botànica
Part del tal·lus dels ficomicets d’on arrenquen els sifons del miceli.
tegument
Botànica
Embolcall que protegeix el primordi seminal.
Generalment hi ha un tegument extern, o primina , i un tegument intern, o secundina Els teguments arrenquen de la calaza i envolten la nucella, excepte en el micròpil
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
cop
Botànica
Part superior del tronc d’un arbre, de la qual arrenquen les branques.
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en…
placenta
Botànica
En els sorus dels pteridòfits, protuberància de teixit foliar d’on arrenquen els esporangis.
pinnatinervi | pinnatinèrvia
Botànica
Dit de la fulla amb un sol nervi principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.
cima helicoide
Botànica
Monocasi en què les branques successives arrenquen alternativament d’un costat i de l’altre.