Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
xuclamel

Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El…
sorus

Sorus
© Xevi Varela
Botànica
En els pteridòfits, i especialment en els filicòpsids, grup d’esporangis.
Els sorus són situats en els esporofilles i solen tenir formes característiques, generalment arrodonides o oblongues
all silvestre

All silvestre
Rob Hille (CC0)
Botànica
Agronomia
Espècie semblant a l’all blanc comú, però de fulles amples, el·líptiques i lanceolades que surten de la base, les quals es mengen en amanides.
Presenta una umbella atapeïda de flors blanquíssimes, de sis pètals Les llavors són negres, petites i arrodonides
esclerènquima
Botànica
Teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl·lules de membrana engruixida i sovint lignificada.
Les cèllules de l’esclerènquima poden ésser esclereides o fibres, segons que siguin arrodonides o allargades Normalment són mortes a la maturitat
fistonat | fistonada
uredòspora
Botànica
Tal·lòspora unicel·lular pròpia de la fase dicariòtica de les uredinals.
Les uredòspores són espores arrodonides, sovint de color de rovell, que es formen copiosament en els uredosorus, i que constitueixen els principals dissemínuls de les uredinals
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
pseudoparènquima
Botànica
Fals teixit de tipus plectenquimàtic format per cèl·lules arrodonides o polièdriques concrescents.
És ben desenvolupat en els esclerocis
àlber
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli i dioic força alt, de la família de les salicàcies, de capçada ampla i irregular.
L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers els borrons són peluts Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana albereda sovint hom els troba cultivats La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops és tova i lleugera, i té poca resistència i duració És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és utilitzada en la…
nostocals
Botànica
Ordre d’esquizofícies filamentoses, de cèl·lules arrodonides i formadores de cadenes amb heterocists, lliures o englobades en mucílag.