Resultats de la cerca

Fou director del jardí botànic de Viena El seu Handbuch der systematischen Botanik 1933, traduït a diverses llengües, ha estat un dels manuals més influents en la botànica sistemàtica del segon terç d’aquest segle

A l’obra Das Pflanzenleben der Donauländer ‘La vida de les plantes de les terres del Danubi’, 1863 donà la descripció dels tipus bàsics d’associacions vegetals de l’Europa mitjana, que serví de base per a les elaboracions teòriques de Karl Schrötter

Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la societat…

Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits