Dit dels òrgans dividits fins més enllà de la meitat de llur longitud, sense arribar a la base, en dos lòbuls (bífid, bisecte), o fins més enllà de la quarta part de l’amplada, sense arribar a la meitat.
Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls gairebé tan llargs com l’òrgan sencer, de manera que aquest és pràcticament separat en dues meitats bífid, bipartit).