Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
canyella
Branques de canyella
© MPG
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’…
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
romer blanc
Dues branques florides de romer blanc
© Fototeca.cat
Botànica
Mata de la família de les cistàcies, de 10 a 50 cm d’alt, tomentosa, de fulles estretament lanceolades, de flors grogues agrupades en cimes terminals denses i de fruits capsulars.
Creix en terrenys calcaris i assolellats de la terra baixa
figuera
Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de…
festuc
Branques de festuc
Hukketto (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre caducifoli asiàtic i cultivat a la regió mediterrània, de la família de les anacardiàcies, de fulles imparipinnades, que fa drupes ovoides vermelloses que contenen llavors mengívoles (festuc), de consistència mantegosa i de gust dolç i resinós.
prunyoner
Branques de prunyoner
Aniket Mone (cc-by-3.0)
rogeta
Dues branques amb fulles verticilades d’una rogeta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les rubiàcies, de fulles ovatolanceolades, coriàcies, lluents, de marge raspós i en verticils de quatre, de flors d’un groc pàl·lid i de fruits en baia negra.
Es fa típicament en alzinars i garrigues
lledoner
Branques de lledoner
Meneerke bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les ulmàcies, de capçada arrodonida i densa i de fulles asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte.
Els fruits, els lledons , són drupacis, negres i comestibles La fusta, blanquinosa i flexible, és emprada en la fabricació d’estris agrícoles Als Països Catalans és conreat i subespontani
litxi
Branques de litxi
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de proporcions mitjanes (10-12 m), de la família de les sapindàcies, de fulles arrodonides, lluents i coriàcies, i fruits en raïm, esfèrics (2-2,5 cm) i vermellosos.
La polpa dels quals, blanca i molt saborosa, alliberada del pericapi corretjós i del seu únic gran pinyol, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient, des d’on s’ha estès arreu del món Originari de la Indoxina, és conreat a l’est asiàtic, a Califòrnia i a Florida