Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fistulós | fistulosa
escalunya
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija cilíndrica buida i flors estrellades de color blanc blavós, aplegades en umbel·la terminal, la qual sovint presenta bulbils.
És conreada pels seus bulbs, que, adobats, són comestibles
angèlica
Botànica
Planta herbàcia, biennal, de la família de les umbel·líferes, que pot atènyer 2 m d’alçada, d’arrel gruixuda, fulles dividides, de pecíol eixamplat en beina i tija buida, acabada en una gran umbel·la d’umbel·les.
Tots els òrgans de la planta són intensament aromàtics, i per llurs propietats tòniques són emprats en l’elaboració de molt vermuts i licors estomacals Pròpia dels països del nord d’Europa
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
imperatòria

Flor de sulsufragi
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de rizoma gruixut i de tija dreta, buida i estriada, alta de 80 a 120 cm, amb fulles biternades de lòbuls ovals acuminats i serrats, i amb umbel·les compostes de flors blanques.
pebrotera

Pebrotera
AfroBrazilian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades, enteres, de flors blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i de fruits comestibles, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.
Procedeix de l’Amèrica tropical i és conreada en una gran part del món Comprèn nombroses culti-vars, moltes de les quals, com el bitxo, fan fruits emprats com a condiment És plantada en hortes vol sòls adobats i no tolera els freds
pisana
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta i buida; d’espiga ampla, comprimida, densa i amb l’eix fràgil; d’espícules imbricades i dístiques, amb dues llavors; de glumes més curtes que les flors, truncades i amb dues dents desiguals, i de lemmes arestades.
És un dels blats de conreu més antic blat