Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
carcèrul
Botànica
Fruit sincàrpic, globulós, unilocular, indehiscent i polisperm, característic del tell.
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de fulles i tiges…
mangle
Botànica
Denominació aplicada a qualsevol de les espècies arbòries, sempervirents, que integren el manglar, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses; solen presentar glàndules secretores de sal i, sovint, arrels respiratòries o pneumatòfors.
El mangle roig Rhizophora mangle , família de les rizoforàcies, proveït d’arrels fúlcries i fruits vivípars, és el més característic El mangle verd Sonneratia sp , família de les sonneratiàcies, proveït de pneumatòfors gruixuts, és el que penetra més mar endins El mangle negre Avicennia sp , família de les verbenàcies, contràriament, es fa a la banda més interior, sovint només entollada i, per això mateix, la més salada de totes no és vivípar, però presenta pneumatòfors típics El mangle blanc Laguncularia sp , família de les combretàcies, el menys característic, apareix en latituds o…
pepònide
Pepònide (síndria)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit carnós, sincàrpic i de pericarpi més o menys endurit, que prové d’un ovari ínfer, unilocular i amb les placentes molt desenvolupades.
És característic de les cucurbitàcies
síliqua
Botànica
Fruit capsular allargat, sincàrpic, amb dos carpels de placentació marginal i parietal, amb dos lòculs separats per una cloenda fina, i que s’obre en dues valves per dehiscència ventricida.
És un fruit característic de les crucíferes
homorrízia
Botànica
Qualitat d’un sistema d’arrels en què no n’hi ha cap de principal que es diferenciï de les altres.
És característic de les monocotiledònies S'oposa a allorrízia
òcrea
Botànica
Beina tubular situada a la base del pecíol i formada per dues estípules membranoses concrescents.
És un òrgan característic d’algunes famílies, com la de les poligonàcies
cladodi
Botànica
Fil·locladi de grandària considerable que té, a més de les flors i els fruits, nombroses fulles diminutes, moltes vegades transformades en espines.
És característic de la figuera de moro i d’altres plantes cactiformes
règim
Botànica
Inflorescència constituïda per flors unisexuals disposades en una espiga composta, la qual és envoltada per una espata.
És un tipus d’espàdix i és característic de la família de les palmes
hesperidi
Botànica
Fruit sincàrpic procedent d’un ovari súper pluricarpel·lar, d’epicarpi prim i ric en olis essencials, de mesocarpi esponjós i d’endocarpi membranós amb nombrosos elements cel·lulars engrossits i plens de suc.
L’endocarpi és la part comestible i és compartimentat en grills És característic dels cítrics