Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
estroma
Botànica
Substància que omple la cavitat interna del cloroplast
.
És una dissolució de sals minerals i proteïnes sobretot enzims en aigua, que conté també grans de midó, ribosomes, ADN, ARN, glòbuls osmiòfils, etc
septe
Botànica
En certes diatomees, làmina paral·lela a les valves que divideix parcialment la cavitat cel·lular.
septe
Botànica
Làmina o paret prima que divideix una cèl·lula o una cavitat d’un òrgan.
cnidocist
Botànica
Estructura existent en algunes dinofícies, en forma de cavitat, amb un líquid tòxic a pressió i un filament cargolat en espiral.
És molt semblant al nematocist
espermogoni
Botànica
Cavitat en forma de picnidi, pròpia de diversos ascomicets, a l’interior de la qual es produeixen espermacis, generalment per gemmació il·limitada d’un grup de fiàlids.
conceptacle
Botànica
Cavitat comunicada amb l’exterior per un porus, excavada en el tal·lus d’algunes algues brunes ( Fucus
), a l’interior de la qual es formen els òrgans reproductors, espermatocists o bé oocists, juntament amb nombrosos pèls estèrils.
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…