Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
baia
Secció transversal d’un tomàquet i d’un pebrot, fruits en baia (pseudobaies)
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d’epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnosos.
Les llavors es poden trobar immergides directament dins la polpa homogènia baies pròpiament dites o bé trobar-se ordenades en diverses cavitats de la polpa pseudobaies Són baies els fruits del raïm, el tomàquet, el pebrot, la belladona, l’albergínia, etc
ericals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
Presenten estams, sovint alternipètals, rarament soldats a la corolla, que contenen els grans de pollen reunits en tètrades quatre o cinc carpels concrescents en un ovari súper i ínfer, amb tantes cavitats com carpels Comprèn, principalment, les famílies de les empetràcies, ericàcies i pirolàcies
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa…
sac pol·línic
Botànica
En l’antera, cadascuna de les dues cavitats d’una teca, en les quals es formen els grans de pol·len, a partir de l’arquespori.
Equival al microsporangi dels pteridòfits heterosporis
azol·la
Botànica
Gènere de pteridòfits aquàtics, de la família de les salviniàcies, de tija ramificada en un sol pla i de fulles molt petites, en cavitats interiors de les quals viuen cianofícies simbiòtiques ( Anabaena
).
A vegades es fan en gran quantitat, i suren als arrossars i als aiguamolls
araroba
Botànica
Arbre sud-americà, de la família de les papilionàcies, productor d’una resina que s’acumula a les cavitats del seu tronc, de color groc clar al principi, rogenc després, i de la qual són obtingudes les pólvores d’araroba emprades en farmàcia, riques en crisarobina.
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…