Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
astèlia
Botànica
Manca de cilindre central.
Són afectades d’astèlia les tiges d’algunes plantes en les quals cada feix conductor té la seva endodermis particular
cladoma
Botànica
Tipus de tal·lus que es dóna en les algues i que correspon al grau més avançat d’evolució morfològica que poden atènyer els organismes d’aquest grup.
Consta d’un sistema de filaments de creixement terminal o subterminal, els uns de creixement illimitat, els eixos , i els altres, ramificacions laterals dels primers, de creixement limitat, els pleuridis Segons el nombre d’eixos, els cladomes poden ésser uniaxials o multiaxials El conjunt dels filaments pot restar inclòs en substàncies mucilaginoses més o menys resistents, procedents de la gelatinització de les membranes, formant tallus en forma de cilindre ramificat, de làmina simple o ramificada, etc
carnègia
Botànica
Gènere de grans plantes suculentes americanes.
L’espècie Cgigantea , conreada com a ornamental en climes temperats, en jardins de rocalla, té forma de cilindre, d’uns 60 cm de diàmetre i de 6 a 18 m d’alçada, amb 18 a 21 costelles espinoses, alguns cops amb ramificacions en forma de canelobre Les flors, blanques i grosses, s’obren de nit a la part superior de la planta, i es conserven sovint de dia Els fruits són comestibles És originària dels subdeserts d’Arizona, Califòrnia i Mèxic
erable
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les aceràcies, de capçada robusta, que ateny fins 30 m d’alçada.
Les fulles, de 10 a 15 cm, són palmades, amb 5 lòbuls acuminats i sinuats, i flors d’un groc verdós, en corimbes drets Els fruits són disàmares d’ales gairebé horitzontals Natural d’una gran part d’Europa, als Països Catalans només es fa a les muntanyes humides El tronc, serrat amb cilindre, produeix una fullola força ampla i molt decorativa, adornada de petits grops, apta per a aplacar en interiors de mobles i emprada sovint per als plafons dels vagons de tren i dels vaixells
arrel

Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
tija

El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Part de l’eix del corm que duu les fulles.
Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…
medul·la
Botànica
En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.
És constituïda per un teixit parenquimàtic anomenat parènquima medullar
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
pericicle
Botànica
Capa més externa del cilindre central de la tija i de l’arrel, originada pel procàmbium i constituïda per cèl·lules parenquimàtiques poc diferenciades.
Té importància en la ramificació i en el creixement secundari