Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cima
Botànica
Inflorescència definida en la qual l’eix principal té creixement limitat i termina en una flor, com també els eixos secundaris successius.
cima
Botànica
Cadascun dels brots o tanys d’una planta que s’enlairen fins al cimall.
cima helicoide
Botànica
Monocasi en què les branques successives arrenquen alternativament d’un costat i de l’altre.
cima escorpioide
Botànica
Monocasi en què la ramificació té lloc sempre pel mateix costat de l’eix.
cimal
Botànica
Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.
monocasi
Botànica
Cima en què cada eix successiu n’origina solament un.
Segons la disposició de les ramificacions, hom distingeix quatre tipus de monocasi el drepani, el cincí, el ripidi i el bòstrix
dicasi
Botànica
Cima cada eix de la qual produeix, sota la flor terminal, dues branques oposades.
pleocasi
Botànica
Cima cada eix de la qual dóna naixença, per dessota de la flor terminal, a més de dues branques verticil·lades.
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en les quals…