Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ametlla
Botànica
Agronomia
Allò que queda de les llavors després de privar-les de les cobertes.
canya
canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
euglena
Botànica
Gènere d’algues unicel·lulars uniflagel·lades, verdes, de l’ordre de les euglenals, cobertes per una cutícula deformable, elàstica, finament estriada.
Sovint pullulen en aïgues dolces riques en matèria orgànica
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa…
folguerila
Botànica
Pteridòfit, de la família de les polipodiàcies, de frondes bipinnatisectes cobertes de pèls blanquinosos, que habita a les fissures de les roques de les contrades mediterrànies marítimes.
eleagnàcies
Botànica
Família de l’ordre de les mirtals integrada per plantes llenyoses de fulles cobertes de pèls esquamosos o estrellats, de flors tetràmeres, generalment hermafrodites, i de fruits nuciformes.
En jardins són plantats l' arç groc Hippophae rhamnoides i l' arbre del paradís Elaeagnus angustifolia
argelagó
Botànica
Petita mata, de la família de les papilionàcies, amb les branques velles afil·les, gràcils, molt espinoses i les joves, olioses, no espinoses i cobertes de llargs pèls blancs; flors grogues en raïms terminals.
Es fa a la muntanya mediterrània i submediterrània
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra…
arpell
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 40-60 cm d’alçada, amb fulles i tiges cobertes de pèls rígids i aspres, i capítols grocs, protegits per un involucre de bràctees amples.
Es fa en terres humides