Resultats de la cerca

Són algues amb cicle monogenètic diploide Hi pertanyen una bona part de les feofícies més conegudes, incloses en un sol ordre, el de les fucals

Els hipsofilles comprenen les bràctees i les bractèoles

Aparegueren al Terciari i actualment comprenen les famílies de les efedràcies, de les gnetàcies i de les welwitschiàcies

N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures

Amb l’excepció del gènere Pereskia , probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afilles, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia…

Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…

Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…

Presenten fulles coriàcies, esparses i amb estípules Les flors són blancoverdoses, poc aparents, regulars i agrupades en inflorescències cimoses Els sèpals i els tèpals, usualment quatre, són imbricats, i els pètals estan units per la base L’ovari és superior, de tres o més carpels la placentació és axillar, normalment amb un òvul anàtrop en cada un dels tres o més lòculs El fruit és una drupa de quatre llavors amb força endosperma Les aquifoliàcies proporcionen una fusta dura i blanca apreciada en talla com a ornamentals destaquen el grèvol Ilex aquifolium i l’herba mate I paraguariensis

La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes, verinoses…

Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda aristolòquia rodona Les…