Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Charles de Lécluse
Botànica
Botànic flamenc, també conegut per Clusius.
Estudià dret a Lovaina, teologia a Marburg i ciències naturals a Montpeller amb Guilhem Rondelet Nomenat preceptor dels fills d’Anton Fugger, recorregué amb ells bona part de la península Ibèrica i a València conegué el botànic Joan Plaça Arran d’aquest viatge publicà a Anvers Rariorum stirpium per Hispanias observatarum Historia 1576 Fou cridat a Viena per l’emperador Maximilià II i entre el 1593 i el 1609 ocupà la càtedra de botànica de la Universitat de Leiden Les seves cites de plantes valencianes representen les primeres localitzacions documentades d’una planta als Països Catalans i d’…
clavicipitals
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, caracteritzats per la presència d’ascs cilíndrics i allargats, proveïts d’un obturador apical gruixut, no amilaci, que contenen espores filamentoses, sovint septades.
El gènere més conegut és el dels clavíceps
cutlerials
Botànica
Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, amb frondes formades per reunió lateral d’eixos polístics de naixement tricotàl·lic.
Originen gàmetes fortament anisògams, tots nedadors La cutlèria n'és el gènere més conegut a la Mediterrània
tabac
Tabac
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o perennant, de la família de les solanàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles fins de 50 cm de llarg, el·líptiques o amplament lanceolades, acuminades i sèssils o subsèssils, de flors de color de crema o rosa pàl·lid, amb la corol·la infundibuliforme, disposades en panícula, i de fruits en càpsula ovoide.
El tabac procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conegut pels indígenes Actualment és conreat a moltes regions tropicals i temperades
eritroxilàcies
Botànica
Família de l’ordre de les gruïnals, formada per unes 200 espècies tropicals, sobretot sud-americanes.
Són plantes llenyoses, de fulles alternes enteres, de flors actinomorfes pentàmeres i de fruits drupacis El gènere més conegut és l' eritròxil
quil·laia
Botànica
Planta llenyosa, de la família de les rosàcies, de fulles simples, alternes i dentades, de flors pentàmeres i de fruits quinquecarpel·lars estel·liformes.
Es troba als Andes xilens i peruans La seva escorça és un important succedani del sabó, conegut amb el nom d' estella de sabó
miristicàcies
Botànica
Família de magnolials que consta d’unes 300 espècies d’arbres o arbusts, la majoria pròpies de l’Àsia tropical.
Són plantes dioiques, de fulles simples alternes, de flors cícliques, monoclamídies, hipògines i trímeres, i de llavors amb aril El representant més conegut és l' arbre de la nou moscada
cat
Botànica
Arbust de la família de les celastràcies, de fulles sempre verdes, oposades i dentades, flors petites disposades en cimes axil·lars i llavors amb aril.
Oriünd del Iemen, Aràbia i Abissínia, hi és conreat per les fulles, riques en un alcaloide, la norpseudoefedrina catina, similar a la cafeïna, conegut molt abans que el cafè i el tè
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
seient de sogra
Botànica
Cactus esfèric, de la família de les cactàcies, de fins a 1,3 m d’alt i 1 m de diàmetre, amb moltes costelles, nombroses espines de color groc sofre i de 2-4 cm de llargada, i flors de color groc disposades a la part superior, però només en exemplars adults.
És autòcton de Mèxic, on té l’estatus d’espècie protegida Molt ornamental, és freqüent en terrasses i balcons assolellats Als jardins de Costa i Llobera, a Barcelona, i als del Huerto del Cura, a Elx, n'hi ha exemplars de més de 0,5 m de diàmetre També és conegut amb el nom de coixí de sogra