Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Coder
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada
Lleó Conill
Botànica
Educació
Botànic i mestre.
Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes
Xavier Junquet
Botànica
Metge i botànic.
Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó
Pere Barrera i Vilar
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Es doctorà en medicina a Tolosa És autor de Mémoire analytique et pratique sur les eaux minérales du Vernet 1797 i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales , continuada pel seu nebot Climent de Barrera Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses
esteperola umbel·lada
Brbol (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alt, de fulles linears, verdes a l’anvers i blanques i tomentoses al revers, de flors blanques en umbel·les terminals i de fruits capsulars.
Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent
Joan Pau Bouchard
Botànica
Educació
Mestre i botànic.
Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981
Antoine Gouan
Botànica
Botànic francès.
Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae
Emmanuel Bonafòs i Siau
Botànica
Metge i botànic.
Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà 1796-1808 Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i refeu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèlliques durant la Guerra Gran Fou un dels introductors de les vacunes a Catalunya del Nord 1800 A partir de la Restauració dels Borbó a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents a Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs El 1854 fou, amb…
tomàquet
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet…