Resultats de la cerca

Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada

Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes

Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó

Es doctorà en medicina a Tolosa És autor de Mémoire analytique et pratique sur les eaux minérales du Vernet 1797 i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales , continuada pel seu nebot Climent de Barrera Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses

Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent

Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981

Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae

Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà 1796-1808 Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i refeu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèlliques durant la Guerra Gran Fou un dels introductors de les vacunes a Catalunya del Nord 1800 A partir de la Restauració dels Borbó a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents a Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs El 1854 fou, amb…

N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet…