Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
salviniàcies
Botànica
Família d’hidropteridals constituïda per plantes herbàcies, dulciaqüícoles i flotants.
Són pteridòfits heterosporis, amb esporangis pediculats, de parets primes i sense anell, situats dins receptacles anomenats esporocarps Els microsporangis contenen 64 micròspores, les quals originen protallus masculins Els megasporangis contenen una sola megàspora desenvolupada, que dóna lloc a un protallus femení N'hi ha restes fòssils des del Cretaci Comprèn només unes 18 espècies i dos gèneres l' azolla , i la salvínia
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues
arqueoplastidiat | arqueoplastidiada
pinyó
Botànica
Llavor de pi pinyoner, comestible.
Els pinyons comestibles són molt calòrics, car contenen d’un 45 a un 60% de greix i un 17% de glúcids
canyafístula
Botànica
Arbre de la família de les mimosàcies, d’uns 10 m d’alçària, originari de l’Índia i estès arreu dels països tropicals.
Els fruits, llegums, contenen una polpa negrosa constituïda per mucílag, pectina, fructosa i un antraquinònic, que li confereixen una acció laxant suau
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
camelina
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de tija poc o gens ramificada, de 30 a 80 cm, amb fulles lanceolades i flors grogues.
Els fruits, agrupats en raïms densos, contenen llavors oleaginoses Viu a Europa, a la part central, en la qual és conreada per extreure l’oli de les llavors
Otto Brunfels
Botànica
Metge i botànic alemany.
La seva obra principal, Herbarum vivae eicones ad naturae imitationes summa diligentia et artificio effigiatea 1530-31, és una de les primeres que contenen la descripció, acompanyada de dibuix, de les plantes d’una regió europea
ericals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
Presenten estams, sovint alternipètals, rarament soldats a la corolla, que contenen els grans de pollen reunits en tètrades quatre o cinc carpels concrescents en un ovari súper i ínfer, amb tantes cavitats com carpels Comprèn, principalment, les famílies de les empetràcies, ericàcies i pirolàcies
cogombre salvatge
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, ajaguda, monoica amb flors unisexuals pentàmeres, groguenques.
Fa baies oblongues, penjants, de superfície verdosa i aspra, que a la maturitat es desprenen del peduncle i projecten violentament per la part basal les llavors que contenen Creix a la vora de masos, corrals, camins i enderrocs, a la regió mediterrània El fruit és purgant dràstic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina