Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
didal
Glans amb didals
crisomonadals
Botànica
Ordre de crisofícies unicel·lulars amb un flagel o dos (més rarament tres o quatre) generalment desiguals i en part barbulats.
N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures
caliptra
Botànica
Diferenciació de l’àpex de les arrels, en forma de didal, que protegeix el meristema apical de l’erosió deguda a la penetració de l’arrel en el sòl.
Les cèllules més externes es gelifiquen, però són substituïdes per l’activa divisió de la cèllula inicial pteridòfits o d’una part caliptrogen del meristema espermatòfits les de la part central solen contenir grans de midó, molt mòbils midó estatolític
digital
Digitalis lutea
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o de tija llenyosa, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles grosses, alternes, amb flors pentàmeres, en forma de didal, disposades en raïms terminals unilaterals, i amb fruits en càpsula bilocular de dehiscència septicida.
La digital groga Dlutea , planta perenne de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles lanceolades i de flors grogues, creix en boscs, vores de torrents i vessants pedregosos d’una gran part d’Europa La digital purpúria o didalera Dpurpurea és una planta biennal o perenne, alta de 50 a 150 cm, dreta, robusta i de fulles ovades o oblongues, poc o molt tomentoses per la cara inferior, i de flors purpúries Viu en boscs clars, roquissars, etc A Catalunya únicament creix, en poca quantitat, als Pirineus Planta rica en digitalina i altres glucòsids gitoxina, gitalina, té unes destacades propietats…
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…