Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
amfisarca
Botànica
Fruit plurilocular, procedent d’ovari súper, de part externa (exocarp) dura i lignificada i l’interior carnós, amb nombroses llavors, com el del baobab.
Es diferencia de la pepònide per les característiques de l’ovari i la divisió que presenta en diferents compartiments
arbre laurifoli
Arbre laurifoli Fulles de còcul (Cocculus laurifolius)
peganum (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Arbre de fulla plana i endurida, comparable a la del llorer.
Es diferencia de l’arbre esclerofille perquè té les fulles més grans És propi, principalment, de climes tropicals i subtropicals humits
espiga
Botànica
Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.
Es diferencia del raïm pel fet que les flors no hi tenen pedicels L’espiga de les gramínies és, de fet, una inflorescència composta
fil·locladi
Botànica
Branca de creixement limitat, comprimida, de color verd i que compleix la funció assimiladora de la fulla, amb la qual té, de vegades, una gran semblança.
Es diferencia d’una fulla pel fet de fer flor i fruit i de no dur cap gemma a l’axilla N'és un bon exemple la “fulla” del galzeran
colp
Botànica
Solc d’un gra de pol·len per on emergeix el tub pol·línic, gràcies a la finor que hi ateny l’exina.
En molts de casos també actua com a mecanisme regulador del volum de l’exina En el curs de la filogènia ha originat el porus, del qual només es diferencia per la forma
protoxilema
Botànica
Primer element xilemàtic que es diferencia a la perifèria del procàmbium, d’escàs diàmetre i lumen estret.
nàstia
Biologia
Botànica
Moviment d’una planta o d’un òrgan vegetal causat per un estímul extern de caràcter difús, com és ara una variació en la temperatura o en la intensitat de la llum.
A diferència del tropisme, la direcció del moviment no depèn de la de l’estímul, sinó que és determinada per la constitució mateixa de la part estimulada, i és deguda a fenòmens de creixement i a canvis de turgència
caulidi
Botànica
Tigeta dels briòfits.
És anàloga a la tija dels cormòfits, però, a diferència d’aquesta, que pertany a l’esporòfit, forma part del gametòfit No n'és, doncs, homòloga Té una estructura molt simple, bé que en alguns gèneres Polytrichum arriba a presentar diferenciacions conductores i mecàniques
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques, consideren els…
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors…