Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
dinoflagel·lades
Botànica
Zoologia
Classe de pirròfits constituïda per més de 10 000 espècies planctòniques.
Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també midó i lípids La majoria són…
pirròfits
Botànica
Embrancament del grup dels cromòfits, integrat per algues unicel·lulars biflagel·lades.
Comprèn les classes de les criptofícies i de les dinoflagellades
dinòspora
Botànica
Cèl·lula reproductora que presenten algunes cianofícies i algues immòbils, com també les blastodinials.
Té les característiques de les dinoflagellades, i hom interpreta la seva presència com a signe de parentiu amb elles
fitoflagel·lats
Botànica
Subclasse de flagel·lats integrada per espècies bàsicament fotosintetitzadores.
La multiplicació normalment és per divisió longitudinal En alguns casos l’encistament té lloc quan les condicions són adverses És un grup heterogeni que comprèn els ordres de les cloromonadals, de les crisomonadals, de les dinoflagellades, de les euglenals i de les volvocals, tots estudiats en classes i àdhuc en fílums diferents
hipoteca
Botànica
Meitat antiapical de la membrana cel·lulòsica de les dinoflagel·lades.
epiteca
Botànica
Meitat apical de la membrana cel·lulòsica de les dinoflagel·lades.
placa
Botànica
Cadascuna de les peces que componen la teca de les dinoflagel·lades.
epicon
Botànica
Part de la teca de les dinoflagel·lades que queda per damunt del cíngol.
púsula
Botànica
En les dinoflagel·lades, vacúol situat vora el solc longitudinal, amb funcions nutritives i excretores.
Les púsules són sovint grosses i a vegades colorades, i sol haver-n'hi dues a cada cèllula