Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
monocotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes caracteritzada per l’embrió, d’un sol cotilèdon, l’arrel, fasciculada, la tija, amb feixos conductors tancats i dispersos, l’absència de creixement secundari, les fulles, quasi sempre sèssils i paral·lelinèrvies, i les flors, generalment trímeres.
Els principals ordres són ciperals, escitamínies, espadiciflores, farinoses, ginandres, glumiflores, helobials, liliïflores i pandanals
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…