Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
disseminació
Botànica
Dispersió de les diàspores de les plantes.
La disseminació tendeix a allunyar-se de la planta que les ha originades, de manera que sigui evitada la competència de la planta mare amb les plantes filles i d’aquestes entre elles anemocor, zoocor, hidrocor En algunes plantes molt especialitzades i amb un hàbitat molt limitat plantes d’esquerdes de roques, plantes de manglar, etc els mecanismes de disseminació tendeixen a assegurar que les diàspores, escasses en aquests casos, trobin un medi adequat on desenvolupar-se, immediat a la planta mare autocor
diàspora
Botànica
Unitat de disseminació de les plantes.
És qualsevol complex orgànic capaç de separar-se d’una planta i d’originar nous individus de la mateixa espècie, tant si és només una llavor o una espora aïllada com si es tracta de fruits sencers o de fragments importants de la planta mare
vil·là
Botànica
En certs fruits procedents d’un ovari ínfer, calze transformat en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d’esquames, o en una corona membranosa.
Constitueix un òrgan de disseminació anemocora Són típics els villans dels aquenis de moltes compostes
diszoocor | diszoocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals serveixen d’aliment als animals que les transporten.
La disseminació és assegurada per les diàspores que els animals transporten, però que deixen abandonades per qualsevol motiu i, així, no arriben a ésser destruïdes És el cas dels pinyons disseminats pels esquirols o les glans que transporten molts ocells També les formigues tenen una acció molt important de transport de diàspores mirmecocor
autocor | autocora
antropocor | antropocora
ancistrocàrpic | ancistrocàrpica
Botànica
Dit de les plantes que tenen fruits espinosos, propis per a la disseminació epizoocora.