Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
estam
Botànica
Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.
Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams introrsos , i…
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac,…
gerbera
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles pinnatífides i de capítols grossos, solitaris i diversament acolorits.
És oriünda del Transvaal i molt apreciada en floricultura
llapassa borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, robusta, de fulles romboidals o triangulars diversament lobulades i de fruits espinosos.
Es fa a l’areny dels rius i en terres remogudes
frústul
Botànica
Membrana pèctica silicificada, sovint finament perforada i diversament ornamentada, dividida en dues meitats o teques, que recobreix les cèl·lules de les diatomees.
jacint
Jacint
Ursula Deja / Fotolia.com
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de fulles amples i de flors blanques o diversament acolorides, oloroses, aplegades en raïms densos.
És planta jardinera molt comuna i estimada
caputxina
Botànica
Nom d’altres espècies de Tropaeolum
originàries de zones muntanyoses des de Mèxic fins a Xile i l’Argentina, amb fulles diversament retallades i flors simples o dobles, grogues, vermelles, etc.
També conreades en jardineria Les fulles tendres són reputades com a antiescorbútiques i aperitives
clavell de trenta
Clavell de trenta
V.S. Volkotrub (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, oriünda de la Xina i del Japó, que té una alçària de 15 a 40 cm; és de fulles lanceolades i flors simples o dobles, rosades o violades, diversament clapejades.
Cal destacar-ne la varietat heddervigi , de flors generalment dobles i fulles glauques, i la varietat laciniatus , de pètals laciniats Hom n'efectua la sembra pel març o l’abril, en planter, i en transplanta els plançons pel maig o el juny
lliri tigrat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles allargades i plegades i de flors efímeres, campanulades o ciatiformes, vermelles o grogues i diversament tacades d’ataronjat o de porpra.
És planta de jardí introduïda de Mèxic
floridura
Pa florit
Henry Mühlpfordt (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especialment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics i que tenen l’aspecte d’una capa cotonosa o feltrada, de color blanc o diversament acolorida.
Entre les principals cal esmentar la floridura blanca Mucor mucedo , que ataca sobretot la fruita, la floridura glauca Penicillium glaucum , que es fa sobre el formatge, la floridura negra Rhizopus nigricans , que creix sobre el pa i altres aliments, i la floridura verda Penicillium digitatum , que es fa principalment en les taronges i les llimones