Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bipinnaticompost | bipinnaticomposta
Botànica
Doblement pinnaticompost, dit especialment de les fulles compostes de segments que també són pinnaticomposts.
biternat | biternada
Botànica
Doblement ternat, dit especialment de les fulles ternades els folíols de les quals són també ternats.
bipinnatisecte | bipinnatisectea
Botànica
Doblement pinnatisecte, dit sobretot de les fulles pinnatisectes les divisions de les quals són també pinnatisectes.
bipinnatipartit | bipinnatipartida
Botànica
Doblement pinnatipartit, dit sobretot de les fulles pinnatipartides les divisions de les quals són també pinnatipartides.
bipinnatífid | bipinnatífida
Botànica
Doblement pinnatífid, dit sobretot de les fulles pinnatífides les divisions de les quals són també pinnatífides.
bipinnat | bipinnada
Botànica
Doblement pinnat, dit sobretot de les fulles pinnades els folíols de les quals són també pinnats.
carpí
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les betulàcies, que pot atènyer 25 m, d’escorça grisa estriada, fulles ovades, acuminades, doblement serrades, infructescències en ament i amb involucres fructífers trilobulats.
Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure
òstria
Botànica
Arbre caducifoli monoic, de la família de les betulàcies, de 10 a 15 m d’alçària, de fulles ovades, acuminades i doblement serrades, de flors unisexuals disposades en aments i de fruits muciformes verdosos.
Es fa principalment a la part central i oriental del territori submediterrani europeu No existeix, en estat espontani, als Països Catalans
aromer
Botànica
Arbust o arbre baix, de la família de les mimosàcies, molt espinós, de fulles doblement compostes, com les de les acàcia
veritables, i flors grogues i oloroses, agrupades formant glomèruls esfèrics anomenats, com la flor mateixa, aromes
; branques en ziga- zaga.
És corrent al migjorn valencià, on en fan tanques en general és conreat com a planta de jardí
rompsac
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, d’espícules uniflores i de lemmes piloses i proveïdes d’una aresta molt llarga, torçada i doblement geniculada.
Es fa en llocs secs de la terra baixa mediterrània