Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
arbre du Ténéré
Botànica
Acàcia que fou considerada l’arbre més aïllat de la terra, al desert del Téneré, al S del departament d’Agadèz (Níger). El 1973, després d’una topada d’un camió, l’arbre mort fou traslladat al Museu Nacional de Níger.
cirerer de guineu
Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
René Maire
Botànica
Botànic francès, fou professor a la Universitat de l’Alger.
Expert en flora nord-africana, és autor de les importants obres Flore de l’Afrique du Nord París, 1952, inacabada i Catalogue des plantes du Maroc Alger, 1931-34 Collaborà amb Pius Font i Quer durant les herboritzacions que féu al Marroc 1927-29 i, especialitzat també en fongs, participà a les campanyes micològiques catalanes dels anys 1931 i 1933 Registrà les seves aportacions en Fungi catalaunici 1933 i Fungi catalaunici, Series altera 1937 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947
Michel Adanson
Michel Adanson, segons un gravat d’Ambroise Tardieu
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic provençal.
Autor d' Histoire Naturelle du Sénégal i de Les Familles Naturelles dels Plantes
George Bentham
Botànica
Botànic anglès.
És autor, ensems amb Joseph Dalton Hooker, de la monumental obra Genera plantarum ad exemplaria imprimis in herbariis Kewensibus servata definita 1862-83, i també, entre altres, de Catalogue des plantes indigènes des Pyrénées et du Bas-Languedoc 1826
Amat Massot
Botànica
Metge i botànic.
Autor de les parts botàniques de la Guide du Roussillon d’Henry 1842 i d’una flòrula del Rosselló que romangué inèdita, bé que Eugène Bucquoy en publicà alguns materials Fou un dels primers membres de la Societé Botanique de France 1854
Pere Barrera i Vilar
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Es doctorà en medicina a Tolosa És autor de Mémoire analytique et pratique sur les eaux minérales du Vernet 1797 i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales , continuada pel seu nebot Climent de Barrera Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses
Ramon de Lacvivier
Botànica
Arqueologia
Arqueòleg i botànic.
Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament a la “Revue Catalane” 1908-12, Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa 1914 i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne 1914, així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics
Germà Sennen
Botànica
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom amb el qual signà les seves obres el botànic E.M.Granier-Blanc, després impressor de l’orde de la Salle.
El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc
Charles Victor Naudin
Botànica
Botànic francès.
Precursor de Darwin per la seva concepció de l’evolució orgànica, féu nombrosos experiments d’hibridació al Jardin des Plantes, a París, i arribà a una sèrie de conclusions teòriques que apropen la seva obra a la de Mendel, motiu pel qual ha estat considerat un dels fundadors de la genètica El 1869 s’establí a Cotlliure on creà un jardí experimental i d’aclimatació, i el 1878, a Antíbol, hi dirigí un centre de recerca botànica Escriví Les hybrides du règne végétal