Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
homònim
Botànica
Zoologia
Cadascun dels noms, iguals entre ells, que designen tàxons diferents.
Les lleis de nomenclatura prohibeixen l’ús dels homònims posteriors
connat | connata
Botànica
Dit dels òrgans que han nascut conjuntament i que apareixen més o menys soldats entre ells.
tilacoide
Biologia
Botànica
Doblegament en forma de sac de la membrana interna del cloroplast
.
En els tilacoides és continguda la clorofilla del cloroplast, i uns quants d’ells apilats formen un grànul o gra
collar citoplasmàtic
Botànica
Zoologia
Estructura en forma d’embut que envolta la base dels flagels en algunes crisofícies, en els coanoflagel·lats i en els coanòcits de les esponges.
Al microscopi electrònic apareix format per un conjunt de filaments citoplasmàtics uns 40 en els coanòcits, reunits parcialment entre ells
apocarp
Botànica
Fruit originat a partir d’un gineceu apocàrpic.
Té l’aspecte d’una aglomeració de petits fruits, lliures entre ells, que poden ésser núcules maduixera, vidalba, drupes esbarzer, follicles peònia, marxívol, etc
actinomorf | actinomorfa
Flors actinomorfes aïzoàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Dit dels òrgans que tenen dos o més plans de simetria, equivalents entre ells, com la flor de la tomaquera.
Oposat a zigomorf
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques, consideren els…
Charles de Lécluse
Botànica
Botànic flamenc, també conegut per Clusius.
Estudià dret a Lovaina, teologia a Marburg i ciències naturals a Montpeller amb Guilhem Rondelet Nomenat preceptor dels fills d’Anton Fugger, recorregué amb ells bona part de la península Ibèrica i a València conegué el botànic Joan Plaça Arran d’aquest viatge publicà a Anvers Rariorum stirpium per Hispanias observatarum Historia 1576 Fou cridat a Viena per l’emperador Maximilià II i entre el 1593 i el 1609 ocupà la càtedra de botànica de la Universitat de Leiden Les seves cites de plantes valencianes representen les primeres localitzacions documentades d’una planta als Països…
elàter
Botànica
Cadascun dels apèndixs filamentosos de les espores de les equisetàcies, de les quals espores, en desplegar-se ells quan l’aire és humit, faciliten la dispersió.
laboulbenials
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, tots ells paràsits d’insectes; tenen forma filamentosa o de clau, presenten espermacis i llurs ascs contenen quatre ascòspores.