Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
càpsula
Càpsula de cotoner encara tancada
Alexander Rey (CC BY 2.0)
Botànica
Fruit sec, pluricarpel·lar, sincàrpic, unilocular o plurilocular, dehiscent i generalment amb moltes llavors.
Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc
ametlló
Botànica
Agronomia
Ametlla tendra, encara no arribada a terme, que hi ha dins els ametllons pròpiament dits.
Él seu gust és ben diferent del del fruit un cop sec A certes contrades se'n fa confitura aprofitant-ne pell i tot
nècron
Botànica
Porcions mortes d’una comunitat vegetal que encara no han sofert humificació ni han estat transformades en sapropel.
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
calina
Biologia
Botànica
Cadascuna de les hormones vegetals que semblen indispensables perquè les auxines puguin actuar sobre l’aparició i el creixement de les arrels ( rizocalina
), les tiges ( caulocalina
) i el mesofil·le de les fulles ( fil·localina
).
Cap d’aquestes hormones no ha estat encara isolada
cistococ
Botànica
Antic gènere d’algues verdes unicel·lulars i esfèriques, de l’ordre de les clorococcals, amb un pirenoide i divisió per autòspores.
És emprat encara en liquenologia per a designar el grup més freqüent d’algues simbiòtiques
romanesco
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació de les varietats Brassica oleracea var. botrytis (bròquil) i Brassica oleracea var. italica (bròcoli).
Presenta brots florals cònics de color verd clar disposats en corones espiraliformes, els quals esmengen quan les flors encara són poncelles
asafètida
Botànica
Resina gomosa, de la família de les umbel·líferes, semblant a la reïna, d’olor forta i sabor amargant que flueix naturalment o per incisions profundes realitzades en el coll de l’arrel de l’asafètida.
S'usava en medicina i veterinària com a antiespasmòdic, expectorant, antihelmíntic i emmenagog, en perfumeria i, encara ara, com a condiment
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme