Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
sicòmor
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les moràcies, de 10 a 15 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles ovades, rugoses i glauques, de flors verdoses i de fruits comestibles.
És natiu del nord-est i de l’est d’Àfrica, i en ocasions és plantat com a ornamental
roure
Roure de fulla gran
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies.
Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…
pessiganassos
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, recoberta de pèls blancs i aspres, de tiges erectes de 30 a 100 cm d’alt, de fulles oposades, gruixudes, ovades i agudes, de flors blanques o purpúries, llargament pedicel·lades en una inflorescència pauciflora, i de fruits capsulars.
És una planta de jardí oriünda del sud-est d’Europa
gresolera
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de fins a 70 cm d’alt, de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues o d’un groc bru i de fruits en núcula.
És una planta endèmica del sud-est de la península Ibèrica
balsamina africana
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, de fulles lanceolades, fistonades, tiges estriades de vermell i flors una mica irregulars, d’un color vermell de cinabri, amb un llarg esperó.
Originària de l’est de l’Àfrica tropical, és conreada als jardins
escaravia
Botànica
Planta perenne, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 30 a 80 cm d’alçària, amb arrels inflades en forma de fus, tiges estriades, fulles pinnaticompostes i umbel·les de flors blanques.
Pròpia de l’est d’Europa, és conreada per les arrels, comestibles
sindoer
Botànica
Tecnologia
Arbre de fulles paripinnades i coriàcies, de la família de les papilionàcies, de flors petites, reunides en panícules, i de fruits en llegum.
És natural del sud-est asiàtic La seva fusta és emprada en ebenisteria
badiana
Botànica
Petit arbre, de la família de les magnoliàcies, de fulles verdes tot l’any, probablement originari de la Xina, els fruits del qual, de carpels agrupats en estel, constitueixen l’anís estrellat, usat com a aromatitzant.
D’adaptació difícil a d’altres climes, és conreat al sud-est d’Àsia
calicant
Botànica
Arbust de la família de les calicantàcies, de 2 a 2,5 m d’alçada, de fulles enteres, blanquinoses, i vellutades per sota i grans flors vermelles, molt vistoses, sense pètals però amb un gran nombre de sèpals petaloides.
Originari del sud-est dels EUA, és conreat sovint als Països Catalans Floreix el mes de desembre
eriçó
Eriçó
© Xevi Varela
Botànica
Petit arbust molt espinós, de la família de les papilionàcies, que forma coixins de 10 a 30 cm d’alt, amb fulles petites, simples o trifoliolades, amb flors de calze inflat i corol·la blava, en grups d’1 a 3, i amb llegums dehiscents estretament oblongs.
És calcícola i creix preferentment en carenes i llocs ventosos, a les muntanyes de l’est i el sud de la península Ibèrica