Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
càpsula
Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela
esporangi
Esporangi: A, de falzia, molt engrandit; B, fulla de falzia amb esporangis marginals
© fototeca.cat
Botànica
Òrgan on són produïdes i on resten emmagatzemades les espores.
És present en algues, fongs i pteridòfits La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicellulars esporocist sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricellulars i amb coberta estèril Els esporangis pluricellulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència A l’interior, el teixit esporogen és format per cèllules que sofreixen miosi i donen espores
neutre | neutra
estam
Botànica
Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.
Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams introrsos , i…
estaminodi
Botànica
Estam estèril, que pot ésser atrofiat o haver-se transformat en nectari, en peça petaloide, etc.
paràfisi
Botànica
Cèl·lula o filament pluricel·lular estèril, que creix juntament amb les cèl·lules fèrtils formadores d’espores o de gàmetes.
Les paràfisis es troben en els conceptacles d’algunes feofícies, en l’himeni dels fongs, en els ascocarps dels líquens i en els anteridis i arquegonis de les molses
llengua de serp
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, que consta d’una fulla estèril oval i d’una espiga fèrtil amb els esporangis.
Pròpia de les contrades humides d’Europa, arriba fins als Pirineus
columel·la
Botànica
Part estèril de l’esporangi de les molses i dels antocerotòpsids, curta o llarga, cilíndrica i situada en posició central, envoltada pel teixit esporogènic.