Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
transpiració
Biologia
Botànica
Procés consistent en l’eliminació per evaporació d’una gran part de l’aigua absorbida per les plantes.
La quantitat d’aigua transpirada pot representar fins el 90% de l’aigua absorbida La transpiració és justificada per tres raons principals En primer lloc, atès que el diòxid de carboni només pot entrar a la cèllula en dissolució, les superfícies cellulars on tenen lloc els intercanvis gasosos de la fotosíntesi han d’ésser molles, la qual cosa implica una gran evaporació En segon lloc, la transpiració contribueix a l’ascensió de l’aigua absorbida Finalment, té un efecte refrigerant, puix que, en evaporar-se, l’aigua sostreu calor Una gran part de la transpiració aproximadament el 90% ocorre a…
diastomàtic | diastomàtica
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
epidermis
Botànica
Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
Deriva del protoderma, i és formada per cèllules planes i fortament travades la de l’arrel rizoderma absorbeix aigua i elements minerals A la tija presenta, a més, una cutícula impermeable a l’aigua i a l’aire, i els intercanvis gasosos es fan a través dels estomes
càpsula

Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela
àcid abscísic
Bioquímica
Botànica
Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement.
És present a les fulles, brots, fruits, llavors i tubercles Provoca l’envelliment i l'abscisió de les fulles i indueix a l’abaltiment dels brots i les llavors Inhibeix algunes respostes tròpiques i la germinació de les llavors Hom creu que actua inhibint la síntesi de l’àcid nucleic i de les proteïnes La seva taxa s’incrementa en època de sequera i provoca el tancament diürn dels estomes per tal de reduir la transpiració La seva fórmula és C 1 5 H 2 0 O 4
estomatòfits
Botànica
Grup taxonòmic d’embriòfits format per plantes amb fulles proveïdes d’estomes.
Inclou totes les plantes superiors llevat dels briòfits, els antoceròfits i els mercantiòfits
fulla

Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…