Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la…
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica…
carina
Botànica
Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbel·líferes.
euglena
Botànica
Gènere d’algues unicel·lulars uniflagel·lades, verdes, de l’ordre de les euglenals, cobertes per una cutícula deformable, elàstica, finament estriada.
Sovint pullulen en aïgues dolces riques en matèria orgànica
julivert de muntanya

julivert de muntanya
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne de 40 a 100 cm d’alçària, de tija massissa i estriada, de fulles tripinnatisectes i de flors blanques en umbel·les.
Es fa en boscs i pastures, a les comarques catalanes més septentrionals
carpí
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les betulàcies, que pot atènyer 25 m, d’escorça grisa estriada, fulles ovades, acuminades, doblement serrades, infructescències en ament i amb involucres fructífers trilobulats.
Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure
comí de prat

Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
imperatòria

Flor de sulsufragi
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de rizoma gruixut i de tija dreta, buida i estriada, alta de 80 a 120 cm, amb fulles biternades de lòbuls ovals acuminats i serrats, i amb umbel·les compostes de flors blanques.
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus