Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
herbes fines
Alimentació
Botànica
Plantes herbàcies aromàtiques que hom empra senceres per a adobar certs plats no gaire picants.
espina-xoca
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles més o menys alabardades, verdes al dessobre i blanquinoses al dessota, que duen a la base llargues espines grogues trifurcades.
El fruit és oblong i eriçat d’espines fines, rosses i ganxudes Es fa en erms, runes, vores de camins, etc
sumac
Botànica
Tecnologia
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, perennifoli, de fulles imparipinnades, amb els folíols ovals i dentats, de flors blanquinoses, aplegades en tirsos, i de fruits drupacis, arrodonits, híspids i de color bru purpuri.
Es fa en llocs secs i calcaris de la regió mediterrània L’escorça i les fulles, riques en tanins fins al 35%, són emprades en blanqueria Hom n'obté també un extret emprat en l’adob de les pells més fines i per a mordentar els cuirs adobats al crom
tamariu
Branca de tamariu ( Tamarix gallica )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de petits arbres o arbusts, de la família de les tamaricàcies, de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars.
Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental
xiprer blau
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 25 m d’alt, de capçada amplament ovoide o cònica i brancatge molt dens.
L’escorça és llisa, de color vermell o porpra, i s’exfolia en capes fines, i les fulles són esquamiformes, punxegudes i amb una glàndula resinosa de color blavós, molt aromàtiques Creix de forma natural a Arizona, als Estats Units, però és força cultivada com a ornamental en altres regions De creixement ràpid, és molt resistent a la secada i tolera tot tipus de sòls N'hi ha diverses cultivars Cglauca , de fulles blavoses Ccompacta , de capçada petita i globosa
canyella
Branques de canyella
© MPG
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’edat mitjana…
tangeriner
Botànica
Agronomia
Arbre més petit que el taronger, de la família de les rutàcies, de branques fines, fulles lanceolades i fruits petits comestibles (les tangerines).
Provinent del sud-est asiàtic, fou portat a través de les rutes comercials de la Mediterrània Actualment, es cultiva en zones subtropicals, en regions del sud d’Europa i dels EUA
esclerodermatàcies
Botànica
Família de basidiomicets de l’ordre de les gasteromicetals, amb els basidiocarps estipitats, de peridi gruixut i simple, capil·lici rudimentari i gleva travessada per venes fines, i amb les basidiòspores rodones i sense esterigmes.
brials
Botànica
Gran ordre de molses, de gametòfit, més o menys ben desenvolupat, acrocarp o pleurocarp, i esporòfit amb càpsula variada, però mai obliqua, i aplanada per la cara superior, normalment amb perístoma de dents fines, simple o doble.
Comprèn la majoria de les molses, dins les quals representa un grup evolucionat