Resultats de la cerca

És una palmera decorativa i relativament resistent al fred, originària del Japó

És conreada com a planta farratgera i forneix un farratge molt nutritiu Li agraden terrenys argilosos, és molt exigent en potassa i resisteix bé el fred

La pèrdua de les fulles és una defensa contra l’eixut, tant l’estival com la hivernal, de tipus fisiològic, a causa de l’esmorteïment de l’absorció d’aigua causat pel fred o per la manca d’humitat

Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles

Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut…

Originari del SW de la Xina, és freqüentment cultivat com a ornamental al S i l’W d’Europa És una de les palmeres més resistents al fred El seu valor ornamental s’incrementa quan és cultivada en grups Les fibres del tronc s’utilitzen a la Xina per a fer cordes, i a Europa com a substrat de plantes epifítiques

Originària de la península del Cap, fou introduïda a Europa com a planta cultivada al principi del segle XVIII És un dels geranis més cultivats per la seva floració ininterrompuda des de la primavera fins a l’arribada del fred El nom popular li ve de la forma de les fulles, que recorden les de l’heura També se'l coneix amb el nom de gerani suís

Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc

Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera

Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred