Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
pelòria
Botànica
Anomalia d’una flor normalment zigomorfa que esdevé actinomorfa.
És relativament freqüent a les linàries
quiropterofília
Botànica
Tipus de pol·linització en què el transport del pol·len és fet per ratapinyades.
És poc freqüent i ocorre solament en països tropicals
moixera
Fulles i flors de moixera
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alçària, de fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits pomacis, petits i vermells.
És freqüent en zones boscoses de l’estatge montà
gatell
Botànica
Petit arbre, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçària, de fulles oblongues, tomentoses al revers, i d’aments cilíndrics que apareixen abans que les fulles.
És freqüent a les vores dels corrents d’aigua
lliri d’aigua
Dibuix de la flor del lliri d’aigua
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles sagitades i llargament peciolades i de flors en espàdix groc, envoltat d’una espata blanca.
Procedeix de la regió del Cap, i és freqüent en jardins
plurifol·licle
Botànica
Fruit múltiple constituït per dos o més fol·licles, originat a partir d’un gineceu apocàrpic.
Aquest tipus de fruit és freqüent en la família de les ranunculàcies
sarga
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d’aments petits i sèssils.
És freqüent en vores de torrents, a l’Europa central i meridional
campaneta de fulla rodona
Campaneta de fulla rodona
Jutta234 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, de rizoma prim, tiges de 10 a 50 cm d’alçada, fulles dimorfes, les de la roseta, ovades, cordiformes, dentades, peciolades, i les caulinars, lanceolades i linears, flors blaves disposades en raïm o en panícula i fruits capsulars pènduls.
Creix en pastures de muntanya, i és freqüent a tota l’Europa mitjana
cistococ
Botànica
Antic gènere d’algues verdes unicel·lulars i esfèriques, de l’ordre de les clorococcals, amb un pirenoide i divisió per autòspores.
És emprat encara en liquenologia per a designar el grup més freqüent d’algues simbiòtiques