Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
cimodoceàcies
Botànica
Família petita de plantes monocotiledònies marines, freqüents sobretot a les mars tropicals i subtropicals.
cactiforme
Botànica
Dit de les plantes de tija suculenta, mancada de fulles o amb fulles poc desenvolupades o transformades en espines: cactàcies, euforbiàcies, asclepiadàcies i compostes.
Són freqüents a les regions molt àrides
aerocist
Botànica
Vesícula plena de gas que, en alguns feòfits, serveix de flotador.
Són freqüents en els sargassos i en els fucus
simpol·linisme
Botànica
Concrescència del pol·len.
Els casos més freqüents de simpollinisme són les tètrades i els pollinis
espina
Espines d’acàcia
© Xevi Varela
Botànica
Apèndix agut, dur i rígid que presenten algunes plantes; és lignificat i té teixit vascular.
Les espines són freqüents a les plantes xeròfiles i representen una defensa contra els herbívors
argelagar
Botànica
Lloc poblat d’argelagues.
Els argelagars, freqüents a les terres mediterrànies calcàries, se solen originar quan la pastura és molt intensa
hieraci
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, sovint peloses, de fulles allargades, de capítols generalment grocs i de fruits en aqueni costat.
Consta d’unes 800 espècies, difícils de distingir perquè hi són freqüents l’apogàmia, les hibridacions i les mutacions
karité
Botànica
Arbre, de la família de les sapotàcies, de fruits en baia esfèrica o el·lipsoidal de 4-5 cm de llargària que contenen unes llavors de 2-3 cm de radi, recobertes d’un tegument lignificat, formades per dos cotilèdons, làtex i greix.
Aquest greix és emprat en la preparació de la margarina Els karités són freqüents en els parcs forestals d’Àfrica
cistoseira
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les fucals, abundants a la zona litoral, on formen mates robustes, còniques, de color verd d’oliva, groguenc o irisat, fixes a la roca per un disc basal.
Solen presentar aerocists Són els feòfits més freqüents a les costes catalanes rocoses i al varec que s’hi acumula
anacicle
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles retallades, flors en capítol, de lígules blanques o grogues i fruits en aqueni, plans i alats.
Són freqüents a les vores dels camins de la regió mediterrània L' anacicle valencià dit també bolig A valentinus és anual, presenta capítols grocs, i pràcticament no té lígules