Resultats de la cerca

Comprèn les classes dels bennettitòpsids, dels cicadòpsids, dels coniferòpsids, dels cordaïtòpsids, dels ginkgòpsids, dels gnetòpsids i dels pteridospermòpsids, algunes de les quals són totalment fòssils

Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques,…

Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes

És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals

Manca a les gimnospermes i en algunes dicotiledònies

Comprèn les subdivisions de les gimnospermes i de les angiospermes

És usual a les gimnospermes i a les dicotiledònies S'oposa a homorrízia

Desenvolupà l’estudi de la classificació sistemàtica de les plantes fou el primer a tractar, el 1875, les angiospermes i les gimnospermes com a categories primàries i coordinades