Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
gessamí groc
Gessamí groc
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva enfiladissa, de la família de les oleàcies, de 0,5 a 2 m, de fulles alternes simples o trifoliolades i de flors grogues.
nenúfar groc
nenúfar groc
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies de fulles flotants, arrodonides, cordiformes, grosses, i de flors grogues.
Creix en aigües fluvials o estancades en una gran part d’Europa, i també és plantada en jardineria
marcòlic groc
Marcòlic groc
© Francesc Boada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de tiges fulloses altes de 40 a 80 cm, de fulles lanceolades i de flors grosses, nuoses i grogues.
Endèmica dels Pirineus, creix en prats, relleixos i vores de bosc subalpins, entre 1500 i 2200 m d’altitud És d’olor desagradable
bambú groc
Botànica
Gènere de bambús, de la família de les gramínies, d’entrenusos grocs, molt curts i amples, de tiges fines i molt ramificades, d’uns 5 a 6 m d’alçada, originaris de la Xina i del Japó, conreats com a ornamentals.
arç groc
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les eleagnàcies, fortament espinós, de fulles estretament lanceolades, flors verdoses i fruits de color de taronja.
Difós per l’Europa temperada i per l’Àsia occidental, és emprat per tal d’afermar sòls esllavissadissos No es fa espontàniament als Països Catalans
violer groc
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, llenyosa a la base, pelosa, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles alternes lanceolades, de flors grogues, sovint tacades de bru, disposades en raïms, i de fruits en síliqua.
És una planta de jardí rústica, oriünda de la regió egea
hipèric
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les gutíferes, de fulles simples oposades, de flors actinomorfes, hermafrodites hipògines, pentàmeres i de color groc, i de fruits en càpsula septicida.
crespinell
Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…