Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
estepa groga
Estepa groga
Tigerente (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Subarbust de la família de les cistàcies, de fins a 20 cm d’alçària, amb fulles alternes, petites i linears, flors grogues i fruits capsulars.
Creix en roquissars, vessants secs i brolles, sobre calcària
pinya groga
Pinya groga
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta suculenta, de la família de les aïzoàcies, de tiges ramificades d’1 a 2 m, terminades en rosetes de fulles espatulades; fa flors d’un groc daurat.
És planta de jardí d’origen mediterrani
ravenissa groga
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 30 a 70 cm d’alçada, hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, de flors grogues, aplegades en raïms, i de fruits en síliqua.
Creix en camps, esplanades, vores de camins, etc, a l’Europa sud-occidental
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
centaura groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gencianàcies, de tija erecta, prima, glauca, simple o ramificada a la part de dalt, que fa de 5 a 60 cm, amb fulles caulinars ovatotriangulars, oposades, perfoliades i fulles basals obovades que formen una roseta.
Les flors, grogues, són disposades en cimes pauciflores Creix en pastures i herbeis, preferentment humits, de tot Europa
fonollada groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles linears, de flors grogues disposades en raïm espiciforme i de fruits en càpsula bilocular.
Creix en herbassars secs, en erms i en brolles
tipuana
Fruits alats de tipuana
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les papilionàcies, de 10 a 30 m d’alt, de fulles pinnades de color verd clar, de flors vistoses, d’un groc daurat, agrupades en panícules terminals grosses, i de llegums alats.
És un arbre ornamental i d’ombra que prové de l’Amèrica del Sud Hom l’anomena també acàcia de flor groga
espernallac
Espernallac
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, tomentosa, d’olor forta, amb fulles linears pinnatífides i amb capítols solitaris de color groc.
Té propietats estomacals semblants a les de la camamilla Creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment sobre calcària
vim
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins 15 m d’alçària, de fulles lanceolades acuminades i d’aments cilíndrics.
És semblant al salze, però té vímets de color groc viu o ataronjat i fulles poc peloses És sovint conreat al costat de les séquies
gandalla
Botànica
Planta herbàcia d’anual a perenne, de la família de les resedàcies, alta de 20 a 60 cm, amb fulles sobretot pinnatífides, amb flors grogues en raïms llargs i amb fruits capsulars.
Es fa en llocs incultes i pedregosos